Actualment, la meva reflexió
s'orienta a perfilar la meva concepció de l'educació, ara sento que tinc una
base d'on partir, i encaminar l'estil d'educació amb el que considero que
podria exercir millor la meva professió i oferir una millor resposta educativa
als interessos dels nens en el seu desenvolupament.
Analitza i reflexiona sobre el funcionament
dels centres d’Educació Infantil.
Sóc conscient que, per fer una
avaluació adequada, és convenient realitzar una observació metòdica durant un
període més aviat extens, com ja he deixat entreveure anteriorment, el meu
contacte amb els Centres d'Educació Infantil ha estat bàsicament en les pràctiques
que he realitzat al cicle de 0-3 anys de l'etapa infantil durant tres mesos,
també he tingut contacte amb altres àmbits educatius com les jornades
esportives, menjador infantil, camp d'aprenentatge, visita a altres escoles,
... però, tot i així, és veritat que en aquests moments he valorat alguns
aspectes que esmentaré de manera breu i generalitzada.
Com a aspectes positius, he
pogut observar que al cicle de 3-6 anys cada vegada adquireix més rellevància,
tant com per als professionals de l'educació com per a la societat que l'envolta,
actualment es té més consciència que aquesta etapa és important pel
desenvolupament i l'estimulació del nen, així com, s'accepta la metodologia
alternativa, objectius i continguts que s'estableixen al Currículum de l'Educació
Infantil. I així mateix, veiem que és una etapa subvencionada per l'Estat.
Com a aspectes negatius,
considero que no s'ha eradicat del tot al cicle infantil de 0-6 anys, el
concepte de preescolarització, que és quan s'anticipa als
nens a complir amb les exigències d'alguns aprenentatges instrumentals de
l'educació primària, com comptar, llegir i escriure, quan encara no estan
preparats evolutivament per dur a terme aquestes exigències. També opino que, a l'etapa de 0-3 anys encara no es valora com una etapa educativa sinó assistencial, ja que l'afecte, la cura, el joc, l'estimulació detallada per a cada nen
i etapa, encara segueix sent la percepció d'una comunitat molt petita. Encara
que han hagut molts avenços en aquesta etapa, encara no és subvencionada per
l'Estat i com a conseqüència, i encara que, moltes famílies valoren la tasca
que es porta a terme, han de pagar per això, i d'aquesta manera, més que
educació ho consideren un servei perquè tinguin cura dels seus petits.
Analitza i reflexiona sobre els processos
d’ensenyament-aprenentatge.
La combinació idònia per dur a
terme una bona pràctica educativa consisteix en basar-se en els referents teòrics de l'educació i el desenvolupament de
l'aprenentatge com són: Piaget, Vigostky, Edward Gardner, Emmi Pickler,
Montessori, Rudolf Steiner entre d'altres, ja que ens han aportat grans avenços
sobre l'educació i la forma d'aprendre dels nens. Els altres dos components són
la vocació i el treball personal.
Veureu, a títol personal,
considero que aquesta professió requereix formació, vocació i treball personal,
quan em refereixo a treball personal, vull dir que, com a mestres, hem de
realitzar un treball interior constant, perquè per guiar el camí dels nens, tu
com professional has de tenir les condicions per guiar, i aquestes condicions
no només es remeten a l'espai, els materials i les pràctiques que realitzem,
sinó que nosaltres mateixos hem de ser un reflex de la nostra intenció. La
nostra intenció és que els nens es desenvolupin plenament, aportant els mitjans
necessaris per aconseguir-ho, i la base de tot això és aprendre a aprendre per
nosaltres mateixos, amb la qual cosa la tasca d'un mestre no es redueix al
treball amb els nens sinó també amb nosaltres mateixos.
Quan penso en, Quina imatge vull
que percebin els nens de mi?, em porta a pensar que desig reflectir seguretat,
autoestima, capacitat, serenitat i assertivitat . No desitjo transmetre els
meus "coneixements" als nens, desitjo que vegin en mi un exemple del
fet que seguir els nostres interessos i fer les coses per nosaltres mateixos,
ens aporta el benestar i la felicitat que necessitem per al nostre
desenvolupament emocional , social , cognitiu i motriu, i fa que les nostres
experiències siguin més enriquidores .
Aquest treball personal té a
veure amb una interiorització, on descobrim quines mancances tenim i desitgem
satisfer, normalment no ens adonem, però aquestes mancances tenen a veure amb
una alimentació sana, fer esport, dedicar temps de descans i cura personal,
compartir més amb les persones que ens envolten, dedicar temps a les activitats
que ens apassionen ( llegir, caminar, nedar, escoltar música, gaudir d'unes
precioses vistes...), en definitiva, considero que també hem de prestar atenció
al ritme de les nostres vides, ja que realment és el que transmetem als altres,
si al nostre dia a dia no som feliços i no practiquem les coses que ens
beneficien, tampoc podrem oferir als nens, el missatge d'aprendre per nosaltres
mateixos, quan realment nosaltres no sabem fer-ho i aprofitar el benefici que
ens aporta .